Tot esperant Godot

Tot esperant Godot

En attendant Godot, Wrth aros Godot i Περιμένοντας τον Γκοντό
Tipus	obra literària
Autor	Samuel Beckett
Llengua	francès
Creació	1949
Gènere	teatre de l'absurd
Data de publicació	1952
País d'origen	França
Premis	Els 100 llibres del segle de Le Monde
Personatges
Personatges	Vladimir (en) , Estragon (en) , Pozzo (en) i Lucky (en)
Estrena
Estrena	5 gener 1953
Teatre	Theatre de Babylone (en)

Tot esperant Godot (en francès: En attendant Godot), de vegades subtitulada Tragicomèdia en 2 actes, és una obra de teatre de l'absurd escrita per Samuel Beckett als anys 1940, publicada el 1952 per Éditions de Minuit i estrenada a França aquest mateix any, sota la direcció de Roger Blin. Va significar una renovació de l'escriptura dramàtica pel fet d'establir noves relacions entre els personatges, el temps, l'espai i els llenguatges escènics,^[1] i s'ha convertit en una de les peces més representades de l'autor.^[2] Beckett va rebre nombroses peticions per adaptar-la al cinema i la televisió, però es va resistir a aquestes ofertes, llevat de l'aprovació ocasional per amistat o simpatia a la persona que feia la petició,^[3] i les que es van fer en vida seva, no el van satisfer.

Jordi Coca va proposar estrenar en català aquesta obra el 1957. L'any 1965 es va estrenar a la ciutat de Lleida,^[4] produïda pel polifacètic Àngel Jové i dirigida per Josep Maria Riu i el grup TOAR,^[5] amb una innovadora escenificació amb fotografies de Ton Sirera. Un any després, l'any 1966, es va fer al Teatre Romea de Barcelona. Als anys 60, el teatre de l'absurd era molt popular en aquesta ciutat i s'hi van estrenar també altres obres de Samuel Beckett, Joan Brossa, Manuel de Pedrolo i altres autors del gènere. Manuel de Pedrolo va estar influenciat per aquesta peça teatral i l'inspirà per a escriure'n d'altres.^[6]

L'obra es divideix en dos actes, i en ambdós apareixen dos vagabunds anomenats Vladimir i Estragon, que esperen en va al costat d'un camí un tal Godot, amb qui (potser) tenen alguna cita. El públic mai no arriba a saber qui és Godot, o quin tipus d'assumpte hi han de tractar.^[7] A cada acte, hi apareixen el cruel Pozzo i el seu esclau Lucky (en anglès, 'afortunat'), seguits d'un noi que fa arribar el missatge a Vladimir i Estragon que Godot no vindrà avui, "però demà segur que sí".